Avui és avui

Avui és només avui, no demà.
Avui és avui, ahir no hi és.
Avui és només avui, i ja està.
Avui és avui, no dimarts.
Avui no ès demà ni és ahir ni és divendres.
Avui no és maig, ni juny. Avui no és gener.
Avui és avui.
Avui no ès demà.
Avui, sí, avui. És avui.

L'onada expansiva

Les notícies són bombes i cadascuna d'elles produeix la seva respectiva onada expansiva. Quan més potent és la notícia, més gran serà la seva onada. No totes les bombes són iguals, n'hi ha de potents, fetes d'àtoms, o més febles, de dinamita. La onada expansiva de l'atòmica encara avui ens arriba desde diversos indrets del món en forma de relats o estudis històrics. Però existeixen bombes molt menys pernicioses, les onades expansives de les quals arriben aleatòriament en forma de notícies, petites companyes de viatge de les primeres bombes que, sense elles, no serien ningú. O això és el que pensem. La onada expansiva d'una explosió provocada per ETA origina un estat d'opinió que a la vegada ha estat creat per les notícies posteriors a l'explosió. La banda terrorista necessita dels mitjans de comunicació per a exisitir. Sense ells, no són res. Però la onada expansiva, com a molt, esquitxa alguna capital europea propera a l'estat espanyol, mai més enllà. I és una taca que, poc a poc, desapareix. Desapareix dels mitjans de comunicació, ja no existeix. En canvi, hi ha una família a la qual la onada expansiva no deixarà mai d'acompanyar, fins el moment de la seva mort. Les famílies de les víctimes són dianes d'unes bombes i, amb el temps, les úniques conseqüències d'accions que, molt poques vegades, aconsegueixen complir amb els objectius pels quals s'han pensat. És el disbarat del terrorisme, religiós, polític o del tipus que sigui. La notícia-bomba deixa de ser-ho progressivament segons sigui la seva onada expansiva, però sempre deixa de ser-ho. La notícia-bomba és efímera, però no per a qui l'ha viscuda desde el mateix lloc de la seva explosió.