Dilluns al sol... de La Masia

Per què cullons d'una vegada no ens plantem? Com és possible que, després del que va passar a Bilbao, el Barça ens faci estar tres hores esperant que aparegui Ronaldinho a La Masia. Tan difícil és emetre un comunicat explicant que el brasiler es quedarà al gimnàs, estalviant-nos perdre el temps. Darrera la tanca que separa el Camp Nou del carrer les càmeres de televisió, amb els seus trípodes, s'aplegaven per captar les imatges de Ronaldinho sortint a fer la seva particular pretemporada. A la mateixa hora, ell devia estar rient mentre li feien el massatge. El Barça no volia molestar el crack dilluns al matí, però uns vint periodistes es molestaven durant tres hores havent d'esperar al carrer. En canvi, cap a l'hora de dinar, un comunicat a la web oficial informa que el club ha organitzat un partidet amistós perquè el 'crack' agafi la forma abans de jugar amb el Vilarreal. I som-hi, tornem a córrer cap a la Ciutat Esportiva a amagar les derrotes a Bilbao i els nou punts que ens separen de Madrid. Ronaldinho "va portar el pes del partit", però no va fer cap gol. Esperem que dijous no porti el pes, ni el seu ni el de l'equip, però ajudi a guanyar. Per acabar-ho d'adobar, si algun innocent encara no ho havia anunciat a la ràdio sense por d'equivocar-se, el club emet un nou comunicat amb l'alta del jugador. Informació en comptagotes durant tot el dia perquè la gent estigui distreta i no tingui temps d'anar criticant l'equip. Si els grans estrategues de la directiva invertissin la mateixa energia a tornar a fer l'equip campió que a amagar les misèries d'aquesta temporada, les coses potser anirien millor. Com a mínim, el nostre color de cara ha millorat avui dilluns.

La maduresa del rap

L'afició al rap ha crescut. I això és indiscutible. Les descàrregues per internet d'aquest tipus de música són cada vegada superiors, l'últim àlbum de Violadores del Verso ha sigut el més venut durant vàries setmanes i els segells discogràfics com RAP Solo o Wahin Makinaciones -i d'altres que van apareixent- viuen cada vegada millor. A més, cada vegada més gent paga l'entrada per veure SFDK o Tote King en concert. Quina ha sigut la raó d'aquest creixement? Violadores del Verso, sense cap tipus de dubte, ha sigut una de les claus. El grup saragossà porta molts anys fent grans cançons, però Genios o Vicios y Virtudes no han tingut el públic que ha tingut Vivir para contarlo. El fet d'esperar cinc anys del seu últim disc a l'anterior també ha ajudat a fer més gran la llegenda. Però amb només un bon grup que produeixi bones cançons no n'hi ha prou per viure un 'boom' d'aquestes característiques. Crec que, a més, fan falta grups satèl.lits amb personalitat i identitat pròpia com per cidar l'atenció d'una quantitat de gent suficient com perquè la música rap tingui futur. La clau de tot plegat la tenen les noves generacions de joves que valoren com no ho han fet les generacions precedents aquest tipus de música. Sense prejudicis, amb contundència i segurs de sí mateixos, aquests joves estan portant el rap a quotes que, a l'Estat Espanyol, encara no s'havien viscut mai. Molt poca gent de 25 anys cap amunt, i molt menys de 30, escolten música rap. La majoria, ara, són adolescents que omplen concerts i sales i que, als seus MP3's, només hi tenen rimes dures i contundents. Però aquests acabaran tenint 30 anys i seguiran escoltant rap, desmentint que aquest tipus de música és exclusiva de la gent jove. Als meus 30 anys encara m'emociono escoltant 'Yo y mi ballantine's' o 'Máximo exponente'. Igual passarà amb tots els adolescents que ara descobreixen aquesta música. "No me tiembla la mano si tengo que empuñar y micro y poneros de mierda y de grasa hasta el puto culo...". Violadores del Verso es en lo que creo!

El Camp Nou

La millor afició del món. Quina gran mentida. M'imagino un turista anglès o japonès el dia del Barça-Racing assegut a lateral segona graderia. Sylvinho passa la pilota enrera, cap a Milito, i una part del públic comença a xiular. La cara d'aquest parell deu ser un poema. No entenen res. Giovani encara un defensa, marxa i prova el xut. Més xiulets. De psiquiàtric. L'estadi no és ni un teatre. A un teatre no es xiula si no t'agrada com l'actor interpreta el seu paper. Com a molt, quan acaba l'obra, s'aixeca un de la cadira sense aplaudir i se'n va cap a casa. Però en quin cap hi cap xiular un jugador del teu propi equip. Però si és greu fer-ho amb qualsevol futbolista que defensi els colors del teu equip, encara ho és més fer-ho amb un noi de 18 anys que acaba d'arribar al primer equip i a qui estem exigint com si es tractés d'un veterà. El mexicà no es mereix aquest tracte per part del Camp Nou. Ningú no s'ho mereix, però molt menys algú que està començant. Què volen? Enfonsar-lo? A quin nivell de demència estem arribant? Estem cremant jugadors que no porten ni deu partits amb el primer equip. Falta una renovació urgent del soci. Al camp s'hi ha d'anar a passar-ho bé, no a renegar dels teus. A animar, no a desanimar. Ja n'hi ha prou de puro i ràdio. Que els avis que només pensen en xiular es fumin un bon porro i potser se'ls passarà la tonteria. I si no és així, que deixin els carnets als seus néts. Potser aquests es prendran unes cerveses abans d'entrar i cridaran amb força el nom del seu club. Si fa falta, que els mateixos néts els paguin el 'pay per view'. Renovem aquest parc de dinosaures xiuladors. Si el Camp Nou, en comptes de xiular, s'estigués noranta minuts corejant el nom del Barça, aquest club segur que tindria al museu moltes més Copes d'Europa. M'imagino el potencial blaugrana amb una afició com la del Liverpool o la del Sevilla. Seriem imparables. Visca el Barça! En la victòria i en la derrota!