10 noviembre 2004

El sentit de tot

Buscar un sentit a la vida allà on s'acaba és absurd. Veure passar els anys amb la preocupacíó que els propis actes no puguin repercutir en la decisió negativa d'un déu -inexistent o no- respecte al futur inmediat quan el cor deixa de bategar és perdre el temps, un temps que no coneix la marxa enrera. Passar la vida creient estar de pas, no és viure. La vida és el sentit en ella mateixa. Gaudir del què ens envolta, de cada segon, de cada somriure i de cada paraula. Aquest és el sentit, procurar ser i fer feliç, sense buscar-li un la volta a la pròpia existència. Sense buscar la resposta en éssers superiors. L'ésser superior viu en cadascú de nosaltres. Nosaltres mateixos som el sentit de la vida.

Detalles

Los detalles hablan, siempre lo hacen.
Pero hablan en voz baja, susurran casi.
Hay que estar muy antentos para escucharlos.

Y es que lo detalles esconden su ruido tras el silencio,
se aprovechan de él para callar a gritos.