Quina poca cultura de la cervesa que tenim. No sortim de la 'mitjana', del 'quinto' i de la canya. I cada una d'aquestes paraules tan sols es refereix a la quantitat de cervesa que prendrem. Ni marques, ni origen, ni color, ni sabor, ni graduació. Res de res. Només ens preocupem de si ens la serveixen en got, 'tubo' o copa. Evidentment no és culpa nostra, sinó d'una cultura mediterrània en què la cervesa és simplement una beguda refrescant de poca graduació. Els entesos en begudes alcohòligues són aquells a qui els agrada el vi i saben remenar la copa abans de beure'n. Pràcticament tothom s'atreveix a recomanar un Rioja i, darrerament, també alguns vins catalans. En canvi, molt pocs ens poden recomanar una bona cervesa. Però això està canviant. Els pubs irlandesos surten com volets i, tot i que la Guiness no és la mateixa que la que podem tastar a Irlanda, normalment hi trobem alguna bona cervesa internacional. De tota manera, si ens agrada l'or líquid, la cervesa belga és una referència obligada. Els que vivim a Mataró tenim la sort de comptar amb una taverna belga (The Drunk Monk, veieu link) que ens ofereix més de 150 varietats d'aquesta beguda. És aquí on descubrirem que no en sabem res, de cerveses, escoltant l'Sven, un belga afincat a Catalunya, que ens obre un món nou de sabors, de matissos. Cerveses negres, torrades, axampanyades, rosses, amb gas, de baixa graduació, d'altíssima, de temporada... Això està canviant i, veient com el client d'aquesta taverna es fidelitza amb facilitat, encara n'estic més segur. La qualitat per sobre de la quantitat. De la mateixa manera que el bon vi és un producte lloat per pràcticament tothom i considerat gairebé un producte de luxe a nivell gastronòmic, la bona cervesa seguirà el mateix camí.
