Jeff Mills ha mort. Visca Jeff Mills

No va ser una nit qualsevol al 759. Amb tot el respecte pels DJs residents que, cada cap de setmana, fan ballar el públic que s'acosta a la ja mítica discoteca vilassarenca, dissabte passat, un dels millors punxadiscos del món, Jeff Mills (Detroit, 1963), va trepitjar terra maresmenc. El nordamericà es va guanyar el seu prestigi a base de bones sessions, bones produccions i, sobretot, una posada en escena senzilla amb la que dóna encara més protagonisme al so, la base electrònica que es cola per l'ànima dels seus fidels. Però Mills ja no és el mateix. I ell ho sap. A banda que, tot i que la seva presència s'esperava per dos quarts d'una i va arribar una hora més tard –cap problema, si se l'ha d'esperar, se l'espera–, gairebé ningún no se'n va adonar que havia començat la sessió i que es trobava a la cabina. El de Detroit va donar el relleu a Javi Lago, DJ poc conegut que va demostrar un gran coneixement de la música que punxava, gairebé com qui es cola al cine amb la película començada i no vol fer-se notar. Però si et dius Jeff Mills, no només t'has de fer notar, sinó que la gent és el que espera de tu, que desde el primer sample et faci vibrar, botar, saltar, cridar. El gran DJ nordamericà no ho va fer. Molts preguntaven, una mica perduts, és aquest Jeff Mills? Sí, ho era, però sembla que ha perdut l'alegria. Veure Mills no és el mateix, avui, que veure Fat Boy Slim, Sven Vath, Tiesto o Carl Cox. Malgrat tot, la gent va gaudir de molt bona música, dels seus temes més emblemàtics, d'una molt bona sessió, però sense ànima. El millor de la nit, la voluntad de 759 de portar DJs de prestigi internacional. Que continuin així. El primer no podia ser cap altre que Jeff Mills. Jeff Mills ha mort. Visca Jeff Mills.