El Camp Nou

La millor afició del món. Quina gran mentida. M'imagino un turista anglès o japonès el dia del Barça-Racing assegut a lateral segona graderia. Sylvinho passa la pilota enrera, cap a Milito, i una part del públic comença a xiular. La cara d'aquest parell deu ser un poema. No entenen res. Giovani encara un defensa, marxa i prova el xut. Més xiulets. De psiquiàtric. L'estadi no és ni un teatre. A un teatre no es xiula si no t'agrada com l'actor interpreta el seu paper. Com a molt, quan acaba l'obra, s'aixeca un de la cadira sense aplaudir i se'n va cap a casa. Però en quin cap hi cap xiular un jugador del teu propi equip. Però si és greu fer-ho amb qualsevol futbolista que defensi els colors del teu equip, encara ho és més fer-ho amb un noi de 18 anys que acaba d'arribar al primer equip i a qui estem exigint com si es tractés d'un veterà. El mexicà no es mereix aquest tracte per part del Camp Nou. Ningú no s'ho mereix, però molt menys algú que està començant. Què volen? Enfonsar-lo? A quin nivell de demència estem arribant? Estem cremant jugadors que no porten ni deu partits amb el primer equip. Falta una renovació urgent del soci. Al camp s'hi ha d'anar a passar-ho bé, no a renegar dels teus. A animar, no a desanimar. Ja n'hi ha prou de puro i ràdio. Que els avis que només pensen en xiular es fumin un bon porro i potser se'ls passarà la tonteria. I si no és així, que deixin els carnets als seus néts. Potser aquests es prendran unes cerveses abans d'entrar i cridaran amb força el nom del seu club. Si fa falta, que els mateixos néts els paguin el 'pay per view'. Renovem aquest parc de dinosaures xiuladors. Si el Camp Nou, en comptes de xiular, s'estigués noranta minuts corejant el nom del Barça, aquest club segur que tindria al museu moltes més Copes d'Europa. M'imagino el potencial blaugrana amb una afició com la del Liverpool o la del Sevilla. Seriem imparables. Visca el Barça! En la victòria i en la derrota!