Arriba la calor i, amb ella, les festes majors. Una de les més importants de Catalunya és La Patum de Berga. La celebració omple els carrers, sobretot la plaça de Sant Pere, on hi ha l'ajuntament, de persones de totes les edats que volen ballar al ritme dels nans, l'àliga o els gegants. El foc, les guspires i les empentes tampoc no hi falten, com els giravolts, una espècie de remolí humà que t'empeny cap a una banda i una altra de la plaça. Els berguedans, en especial els patumaires, n'estan molt orgullosos de la seva festa, declarada patrimoni inmaterial de la humanitat per la Unesco. Les comparacions sempre son odioses, diuen, però, també, inevitables i, evidentment, un mataroní com jo no pot fer una altra cosa que comparar La Patum amb Les Santes. A Berga hi viuen unes 17.000 persones, una xifra que no arriba a les més de 100.000 que viuen a Mataró. D'acord que no tothom a la capital del Maresme participa de la festa major, però tampoc a la capital del Berguedà tota la ciutadania surt al carrer. Per a un santero, La Patum és divertida, però de cap de les maneres arriba al nivell de Les Santes. Malgrat tot, la comparació que faig és només la de la Nit Boja amb la nit de diumenge de La Patum, que és el fi de festa i el dia en què la majoria de visitants ja no hi són. Considero que Les Santes són molt més intenses, que el correfoc mataroní, tot i que a Berga no sigui ben bé un correfoc, no té ni punt de comparació amb el dels berguedans, que durant cinc minuts esperen l'esclat de 900 petards que llencen espurnes a tot arreu de la plaça. Això sí, la banda de música té un repertori gran i no ha de repetir una i altra vegada el bequetero, però la durada dels èxits berguedans és curta, tot i que intensa, i la plaça, com si es tractés del bateg d'un cor, es mou com si fos una sola persona botant al ritme dels timbals i els instruments de vent. La conclusió, si és que n'hi ha alguna, és que a les festes majors, el més important és que la gent del pobles se'n senti orgullosa de la seva, es digui Patum, Santes o Mercè. En un món on la globalització ens fa sentir música que no volem escoltar, aquest tipus de celebracions ens permet distingir-nos uns dels altres i fer-nos sentir que som part d'alguna cosa més petita que no pas el món, massa gran, pel que es veu al llarg de la història, per fer que tots ens sentim humans, iguals els uns als altres.
