La primera vegada que vaig sentir a parlar d'aquest DJ va ser dimecres passat. Dos dies després em vaig trobar botant al ritme que els seus dits feien moure els discs. Fa molts mesos vaig poder gaudir d'una sessió al 759 d'en Jeff Mills, un mite desmitificat per la seva pròpia indiferència cap a la pista de ball. Van Buuren, de només 31 anys, va ser al SHE oferint una sessió de trance excepcional, inventant-se una lliçó magistral de sinèrgia entre el seu cervell i el dels qui ballàvem a tres metres seus. Telepatia pura. L'holandès va demostrar perquè està considerat el segon millor punxadiscs del moment. Un monument al carisma, a la tècnica i a l'anticipació. Tensió eufòrica quan aixecava els braços mentre el so es dirigia cap a un esclat musical que impactava i s'incrustava, com una carícia violenta, als nostres caps. Carisma elevat a l'enèsima potència. Quan t'enfonses en un ventall de possibilitats sonores infinites, t'entristeixes pensant que hi ha gent a qui només li interessen la guitarra, el baix i la bateria. Van Buuren va demostrar que hi ha vida més enllà de la música tradicional. L'holandès va convèncer els ja convençuts que la tecnologia, entre d'altres, també ha servit per canviar la música. Visca la música electrònica. Visca el trance i visca el seu màxim exponent.
No hay comentarios:
Publicar un comentario