Dissabte passat vaig conèixer els Violadores del Verso. El grup va oferir aquella nit un concert a la sala Razzmatazz. Sense publicitat, només la web de la sala i la del propi grup l'anunciaven. Divuit dies abans ja s'havien esgotat totes les entrades. És la prova definitiva que el rap està agafant una embranzida que el farà, amb el temps, situar-se a nivells d'altres tipus de música més comercial. Sobretot perquè el públic massiu és adolescent i, entre aquest sector, aquesta música està guanyant adeptes a gran velocitat. De fet, mentre a la sala 1, amb una capacitat per a 2.000 persones, no hi cabia ni una agulla mentre els saragossans escupien rimes, a la sala 3 hi tocava Medina Azahara, amb el seu rock aflamencat, per a poc menys de 500. Alguna cosa passa. Modes? No ho crec, però ho veurem amb el temps.
El concert va ser brutal, però també ho va ser el fet de poder conèixer a Lírico, Hate, Rumba i Kase.O personalment. Mitjançant el Ramon, el seu representant, a qui vaig contactar telefònicament, vam estar veient les proves de so que els quatre, amb els Falsalarma barcelonins, la gran sorpresa del concert, van estar fent sobre les cinc de la tarda, unes tres hores abans del concert. L'Adri, el Sergio i jo vam abandonar la calçotada que s'estava celebrant a Birraugusta, vam agafar el cotxe i, patint per saber si ens rebrien amb simpatia o amb fredor, ens vam plantar al Razzmatazz. Allà vaig trucar el Ramon, va sortir a rebre'ns i ens va fer passar dins. Vam entrar dins una sala on estaven preparant berenar per quan acabessin de fer les proves de so. El primer contacte va ser amb Hate, que va abandonar l'escenari per agafar una cervesa de llauna de la nevera. Va creuar per davant nostre. Com que les proves s'allargaven i els Violadores no apareixien, el Ramon ens va deixar passar a la sala del concert. Primer regal. Allà vam veure com assajaven el 'Vete a casa' amb els convidats barcelonins. I allà en Sergio es va fer un parell de 'verds'. Un cop van acabar, els vam seguir cap a la zona de picnic. Allà ens els va presentar formalment el seu representant. I les sensaciones van ser inmillorables. No acostumo a idolatrar ningú, però va ser emocionant conèixer personalment algú de qui has escoltat les seves rimes desde fa tants anys. Va ser divertit fumar-se un altre 'verd' amb el Lírico, i que el Kase.O ens oferís tres cerveses. Gent normal, gent com nosaltres. Sense egos, sense aires de superioritat. Tot el contrari. No tenien perquè atendre'ns, però ho van fer. I el millor de tot va ser la normalitat total de la trobada, com si els haguessin anat a veure tres amics de Barcelona. Ens van explicar com seria el concert, algunes coses més. Tenia mil preguntes a fer, però, evidentment, no en vaig fer ni el deu per cent. És igual. La qüestió és que vam disfrutar d'una conversa amb el millor grup de rap espanyol, gent coherent amb les seves lletres. Gent allunyada dels focus gratuïts. Rapers que han crescut enganxats a un micròfon que els ha fet grans en tamany i qualitat, però no en divisme. El concert, per cert, impressionant. Potser en parlaré més endavant.
Peu de foto: Kase.O i la resta del grup fora de l'escenari, escoltant com sona la seva música desde la zona del públic.
5 comentarios:
See here or here
Ah, si mi, si mi, si mi rima quiere, si mi rima quiere, ey si es el ritmo de Jotaman quiere ...
Si mi rima quiere viajo al Colorado,
y soy un águila, con solo imaginar bajo en picado
a por lo mío y soy hostil, más en el mes de abril,
mi rima esta en la flor de los cerezos, motivo de mis rezos,
cuando aparecen las enlazo
si ellas quieren el puto mundo cabe en su regazo
cuando empiezo a volar en esta alfombra que es mi propio verso,
concibo el universo como mera sombra,
y viajo rápido, tanto que, ya inventé el término galaxear un plácido domingo,
co, si puedes sígueme al paraíso mental de la imaginación sin límite,
ven que te invito al recorrido por el folio,
móntate en mi boli que es un bólido, agárrate al sonido
mira, mira, mira imprimo ritmo por los codos,
y en el fondo, más que lo que digo es lo que escondo,
decido vivir sufriendo, nadie es testigo de mi infierno
porque está dentro de mi, no conmigo,
pero eso es otra historia, mi ego cabalga tras la victoria en el páramo,
y todo lo que escucha es silencio, sí, mi rima venció,
fui la elección de las chicas en la nueva sección, ¿Quién? yo
mi estilo es rap y mi voz es la bomba,
Miguel Ángel Muñoz ni con Rumba haría bum bap,
pobre de aquel que me copiaba, ¿qué pasaba?
pues que mi estilo era una trampa, una rampa que no acababa,
te ahogabas en mi silababa, ¿y si nadaba?
si nadaba se cansaba, ¿después?, nada, ¡ah!
Hoy navego en yate, dando de comer a los escualos
con tu carne que está en un cubo, sólo con dos calos
siento el sol y la brisa embriagándome, y estoy aquí,
bebiendo Martini, no, aquí secándome las lagrimas,
me siento protegido por extrañas fuerzas,
no pueden dañarme, soy mi peor enemigo,
pero nada me para, mi rima es rara,
si no aparece me siento y pienso, ya llegará
y cuando viene la escupo como una pedrada,
una puta silaba tuvo a mi mente secuestrada,
y ahora mírala, empezó a volar descontrolada, es por la cítara,
yo soy el griego que dispara mas dilemas que Pitágoras,
seducidas por el ritmo mis metáforas, se van por ahí,
sabed que yo siempre seré su hogar,
sabed también que fueron hechas para enamorar,
elaborar el rap no es laboral, es lo que hay,
con mi hombre Jota hacemos tracks y lo pasamos guay, (nos quedan guays),
pues esperad a que nos conozcáis,
porque guardamos mucho más de lo imagináis, en dos minutos.
Buena letra! No la conozco. ¿De quién es? ¿Y quién escribre?
Coño! Ya sé! No lo había leído del todo. Os quiero a todos a mi modo! Kase.O con Jotamayúscula!!!!!!!!!
es en 2 minutos. sta molt guapa.
AdRix
Publicar un comentario en la entrada