No sóc dels que m'agrada veure runes. Ni entenc la gent que s'emociona tocant pedres que pertanyen a èpoques passades. Mai no ho he fet. M'agrada la història, pensar que, fa segles, els humans que ens precedeixen vivien de manera molt diferent a com ho fem ara, imaginar com devien vestir, menjar... Però no hi trobo res al fet de visitar l'Acròpolis. M'agrada perquè em sorprén que, fa tants anys, puguessin, amb moltes menys eines que nosaltres, aixecar construccions d'aquest tipus, però no pel fet que aquestes pedres em facin fer un viatge en el temps.
L'altre dia, però, bebent un whisky de 18 anys, crec que vaig arribar a entendre una mica el que els arqueòlegs poden sentir en descobrir plats romans. Tinc 30 anys i, en fa 18, en tenia 12. Llavors, encara ni existien els blogs com aquest. Divuit anys són molts i m'emociona el fet que, en aquell moment, estava assaborint un licor que s'havia començat a madurar quan jo, potser, em trobava a la platja jugant a fet i amagar. Va ser un viatge al passat, vaig assaborir els meus 12 anys de nou, sentint-me nen bebent una beguda d'homes. Aquesta mateixa experiència es pot tenir amb una ampolla de vi reserva o amb d'altres destilats que necessiten anys per arribar al seu punt àlgid. Potser aquell whisky em farà gaudir més intensament les pròximes visites a catedrals o ciutats romanes soterrades per la modernitat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario