Arribem a Irlanda dijous passat. La prèvia al vol va ser una mica moguda degut als detinguts a Londres, però finalment no ens va afectar gens perquè vam volar directament a Belfast. Després d'uns petits problemes amb el lloguer del cotxe, va començar l'aventura. De nit i plovent encara és més difícil acostumar-se a conduir per l'esquerra. Però aquest primer trajecte de Belfast a Letterkenny, d'uns 150 quilometres, va servir de plà de xoc perquè, al dia següent, ja amb la llum del sol com a tercer passatger del Ford Fiesta, m'acostumés a mirar a la dreta cada vegada que havia d'envair una rotonda, una opció d'arquitectura vial que a Irlanda, pel que hem vist fins ara, ha convertit els semàfors en una espècie en extinció.
Tornant a l'aeroport, quan vam haver sortit, si no fos perquè, com he explicat abans, es condueix per l'esquerra, plovia i feia fred, no ens haguèssim adonat que erem a Irlanda. Dos cotxes disfressats de 'To fast to furious' feien zigazaga davant nostre. I nosaltres que creiem que el tunning era un tret característic de les carreteres espanyoles, al mateix nivell que el toro... Que poc hem viatjat! Doncs bé, a Irlanda, com a mínim al comtat de Donegal, que és on ens trobem vivint, a Letterkenny, els cotxes tunejats arriben com la pluja, desde totes bandes i sense avisar.
12 agosto 2006
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario