U2

Curiosa nit, la de dissabte. Durant els dies previs vam trobar a la ciutat diversos cartells on s'anunciava el concert d'un grup escocés anomenat Joshua Tree. La seva imatge, idèntica a la dels components d'U2, ens va cridar l'atenció i vam decidir donar-los una oportunitat. Ens vam presentar a quarts de nou del vespre a la Casbah, un pub decorat integrament amb fotografies i pòsters de músics que van fer l'agost als 60 i 70, tot i que els propietaris dels seus drets d'autor el continuen fent amb repetitives recopilacions. Dins del bar s'escoltaven dues fonts musicals alhora: la de les proves que feien els Joshua Tree, amagats darrera una cortina de fusta que no deixava veure l'escenari, i la del fil musical del mateix pub. La nostra voluntat d'adaptar-nos als horaris irlandesos, molt similars als de la resta d'Europa sense tenir en compte l'estat espanyol i algunes zones d'Itàlia, ens va continuar fent la guitza. Vam haver d'esperar ben bé una hora i mitja perquè comencés el concert. Letterkenny no és una ciutat turística. Tothom que ve a la República d'Irlanda l'acabes trobant a Dublin, Galway o Cork, principalment. I això fa que nits com la de dissabte siguin especials. L'ambient que vam viure va ser, imaginem, el d'un típic dissabte en un pub irlandés on hi toca un succedani del grup més internacional que ha donat Eire. A mida que les pintes de Guinness es descolorien i s'hi podia veure a traves d'elles, la pista de ball es feia menys transitable. Si algun productor es mostrés interesat en fer la recopilació definitva dels U2, hauria de parlar directament amb Joshua Tree. No en va faltar cap. La interpretació, molt bona; la imitació, excel.lent. I com que la interpretació perd terreny en l'escala de valors del meloman a mida que avança la nit, i la imitació deixa de ser-ho per convertir-se en autenticitat quan l'alcohol arriba al corrent sanguini, ens va semblar que, veritablement, erem dels pocs afortunats que, en un poble perdut d'Irlanda on els U2 havien fet escala improvisada, estàvem vivint una nit única... i, aixo segur, impossible d'oblidar.